1. El menjar i els hàbits alimentaris són marcadors simbòlics de la cultura, que conformen les identitats individuals i col·lectives. Gairebé tres segles d’ocupació colonial europea van transformar dràsticament els hàbits alimentaris de la població sud-asiàtica. Les regions que conformaven Indoxina va experimentar canvis permanents en la seva alimentació i la seva agricultura a conseqüència de la colonització generalitzada. Van ser aquests violents processos els que van utilitzar el menjar com a eina fonamental per a alterar les vides de les persones colonitzades. L’ús polític del menjar com a mitjà per a colonitzar és sovint una conseqüència ignorada de tota l’experiència. El pa francès es va convertir en un símbol de la cultura colonial que, a diferència d’altres senyals d’identitat com la llengua, l’arquitectura o la moda, es consumia directament i encarnava les nocions d’afrancesament. En aquella època, no era factible enviar grans quantitats d’aliments des de França, així que les noves autoritats van introduir a Vietnam cultius i bestiar per a mantenir la dieta europea, com a cafè, llet i embotits. Però el blat es negava a créixer. Calia transportar-ho, i només els francesos se’l podien permetre. Aquesta desigualtat va reforçar la seva idea de superioritat europea. Els locals no eren dignes de pa.
2. (1887-1954) La Indoxina és la part més rica i bella de l’Imperi colonial francès. Ocupa solament el 6 per 100 de la seva superfície global, però amb els seus vint-i-quatre milions d’habitants representa aproximadament un terç de la població de l’Imperi. La població vietnamita constitueixen la majoria. Intel·ligents, laboriosos i tenaços, són també hereus d’una llarga història i d’una civilització profundament marcada per la influència i les invasions xineses. Els francesos estan orgullosos de com han engrandit i revalorat el país amb belles ciutats, magnífiques obres públiques, amb un sistema sanitari i escolar, estenent cultius, esbrossant les selves i creant plantacions i mines. En vespres de la Segona Guerra Mundial, la Indoxina figura entre els primers exportadors mundials d’arròs amb milió i mig de tones i amb seixanta mil tones de cautxú. Gairebé la meitat del seu comerç exterior es realitza amb França. Sota l’autoritat d’un governador general directament dependent de París, la Indoxina es compon de cinc territoris: una colònia, Cotxinxina, al sud i quatre protectorats: Tonkin, Annam, Cambodja i Laos, encara que la majoria de les províncies de Laos estan administrades directament.
